Museu Etnològic i Arqueologia

Començant per un xicotet recorregut pel nostre passat, amb el nostre llegat arqueològic i històric, i per un dels monuments més importants del nostre patrimoni arquitectònic, el Fort de *Bernia, ens endinsem en la secció d’etnologia, on se’ns presenten, de manera *tematizada, aquells objectes de la vida quotidiana que, amb el temps, han esdevingut en grans manifestacions d’art popular. Elements i utensilis que constituïxen una font inesgotable de transmissió de coneixements del món social i professional, com a memòria viva per a l’estudi de les activitats més elementals però bàsiques en la vida diària de les seues gents.

Des de la instal·lació d’una cuina tradicional, trobem les diferents labors tradicionals lligades a la subsistència, pròpies d’una societat de recol·lectors en la muntanya, com la recollida de la mel o l’oli, o la producció i transformació dels aliments, amb els pastors i ramaders, els treballs agraris de regadiu (horta) o secà o els diferents utensilis de pesos i mesures per a l’oli o el gra.

Desembocant en el canvi cultural produït per la tecnologia i la industrialització des del segle XIX dels oficis tradicionals, passant d’una societat artesana a industrial. Amb el desenrotllament d’antigues labors com el fuster, el ferrer, l’espardenyer, la ceràmica, el picapedrer, etc.

Tot això centrat en el muntatge estrela de la col·lecció: la almácera del carrer Sant Francesc, 30. La peça, realitzada a la fi del segle XVIII, va estar en funcionament fins a finals del segle XX.

L’olivera era l’arbre més arrelat al paisatge de Callosa, sent una peça clau de l’economia agrícola del poble i de la comarca de la Marina Baixa. Durant segles i fins a temps contemporanis, l’obtenció de l’oli a penes ha canviat. L’elaboració es dividix en tres fases: moldre les olives, premsar la pasta i separar l’oli per decantació.

Hi havia diverses qualitats d’oli:

• El torronet, era el primer oli que s’obtenia, sense massa qualitat.
• L’oli verge, el de millor qualitat, obtingut de la primera premsada.
• L’oli repremut, de més baixa qualitat que l’anterior, obtingut de la segona premsada a la qual s’afegia aigua calenta.

En Callosa hi havia cinc almàsseres en les quals quatre van funcionar fins a finals del dels anys 1952-1953.

En estos anys dos d’elles es van modernitzar amb la introducció d’una premsa hidràulica, Només l’almàssera situada al carrer *Sant Vicent va estar en funcionament fins a l’any 1992.

Abans de la implantació de l’actual sistema mètric decimal, als pobles s’utilitzaven diversos pesos i mesures, fonamentals per a qualsevol llotja o mercat, ja anara de gra o de peix.

El sistema de barata, que regia en les societats rurals, buscava equitat i objectivitat en les transaccions amb l’ús d’unitats i instruments de mesura. Unitats que s’han emprat en els intercanvis dels nostres avantpassats secularment i per a nosaltres en desús i desconegudes.

Existien diferents tipus de mesura: de superfície, d’àrids i de gra, de líquids i de longitud. Per al mesurament de pesos, des de la romanització de la península, d’han emprat dos tipus de balança: la de braços iguals amb platerets i un sistema de pesos i la de braços desiguals o romana.

L’instrument més utilitzat per a pesar en les transaccions va ser la romana. Les havia de diferents estils, amb o sense platerets. Mentres que en les abacerías s’utilitzava la balança. No obstant això la major part dels productes es venia per capacitat, pel fet que era més senzill, ràpid i al seu torn, es prestava menor frau.