• ca
  • es
Inici » Turisme » Llocs d’Interés » Museu Etnològic i Arqueologia » Saber més sobre …

Saber més sobre …

  • Almasserers: L’OFICI DE L’oli

    207
    205

    L’olivera era l’arbre més arrelat al paisatge de Callosa, si era una peça clau de l’economia agrícola del poble i de la comarca de la Marina Baixa. Durant segles i fins a temps contemporanis, l’obtenció de l’oli a penes ha canviat. L’elaboració es dividix en tres fases: moldre les olives, premsar la pasta i separar l’oli per decantació.

    Hi havia diverses qualitats d’oli:

    • El torronet, era el primer oli que s’obtenia, sense massa qualitat.
    • L’oli verge, el de millor qualitat, obtingut de la primera premsada.
    • L’oli repremut, de més baixa qualitat que l’anterior, obtingut de la segona premsada al qual s’afegia aigua calenta.

    A Callosa hi havia cinc almàsseres de les quals quatre van funcionar fins a finals dels anys 1952-1953.

    En estos anys dos d’elles es van modernitzar amb la introducció d’una premsa hidràulica. Només l’almàssera situada en el carrer Sant Vicent va estar en funcionament fins a l’any 1992.

  • Apicultores: EL OFICIO DE RECOLECTAR LA MIEL

    199
    198

    La producció de la mel en la nostra comarca ha existit des de temps remots, encara present en el record de tots els nostres majors. La millor zona per als panells era la solana.

    A Callosa, a l’apicultor se li coneix com a abeller. La recol·lecció de la mel requerix d’elements especialitzats que ajuden a espantar les abelles i extraure la mel de les bresques, així com d’una indumentària especial de protecció contra les picadures.

    En les nostres terres apreciem, bàsicament, tres tipus de mel:

    • La mel de tarongina: produïda en la zona costanera de taronges, a la primavera.
    • La mel de romer: més pròpia de l’interior muntanyós, s’arreplega a finals de l’hivern o a principis de la primavera.
    • La mel de nispro: incorporada en l’actualitat gràcies a la proliferació del cultiu d’este fruit.
  • Los pesos y medidas

    203
    201

    Abans de la implantació de l’actual sistema mètric decimal, en els pobles s’utilitzaven diversos pesos i mesures, fonamentals per a qualsevol llotja o mercat, ja fóra de gra o de peix.

    El sistema de bescanvi, que regia en les societats rurals, buscava equitat i objectivitat en les transaccions amb l’ocupació d’unitats i instruments de mesura. Unitats que s’han col·locat en els intercanvis dels nostres avantpassats secularment i per a nosaltres en desús i desconegudes.

    Existien diferents tipus de mesura: de superfície, d’àrids i de gra, de líquids i de longitud.

    Per al mesurament de pesos, des de la romanització de la península, s’han empleat dos tipus de balança: la de braços iguals amb platets i un sistema de pesos i la de braços desiguals o romana.

    L’instrument més utilitzat per a pesar en les transaccions va ser la romana. Les havia de diferents estils, amb platets o sense. Mentres que en les adrogueries s’utilitzava la balança. No obstant això la major part dels productes es venia per capacitat, pel fet que era més senzill, ràpid i a la vegada, es prestava menor frau.

Comparteix a les xarxes socials...Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn